Dediquem un poema d'en Miquel Martí i Pol en memòria d'en José Olea, que ens va deixar el passat 30 de setembre, resident d'una llar des de l'any 2011.
Estenc la ma
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
