02.03.2023. A Dinamarca, allà pels anys vuitanta, una part de la població més gran, frustrada per les opcions residencials existents, privades mercantils o públiques, o bé amb l’expectativa de quedar-se sols a casa amb tots els problemes de solitud i la previsió de cures, si era el cas, van desenvolupar una nova manera de viure la vellesa i transformar el seu hàbitat.
Així va sorgir el terme senior cohousing , encunyat per l’arquitecte dels EUA Charles Durret al seu llibre El manual del senior cohousing. A Catalunya s’ha normalitzat el terme cohabitatge sènior per referir-se a una nova manera de viure la vellesa en comunitat respectant la individualitat, un concepte que engloba viure a l’habitatge privat amb amplis espais comunitaris per a serveis i cures, compartint amb els amics, amigues i/o bons veïns aquest nou model d’entendre l’habitatge de gent gran.
Continua llegint
