Article publicat a La Vanguardia
En els anys de la transició, en aquells primers 80 en els quals Barcelona començava a esbossar una nova ciutat amb aspiracions d'esborrar algun dia les marques d'un creixement desordenat i d'un desafortunat urbanisme, els territoris del que avui coneixem com Nou Barris constituïen la principal reserva de població jove d'una metròpoli que havia crescut a cop d'onades migratòries. Avui, 30 anys després, barris com Montbau (Horta-Guinardó) o la Guineueta (Nou Barris) –amb un 32% i un 29%, respectivament, de veïns majors de 65 anys– són el reflex d'una Barcelona envellida.
Un fenomen que amenaça seriosament la sostenibilitat d'una ciutat en la qual amb prou feines en 10 anys, pràcticament 1 de cada 4 habitants haurà superat l'edat de jubilació i en la qual la població d'aquesta edat gairebé doblegarà la infantil (nens i nenes de fins a 15 anys).
Conitnuar llegint
